Guirigall de conceptes

A continuació penjo un collage que es composa per la gran part dels mots que han anat apareixent al llarg de l’assignatura. Segurament que per molts de nosaltres ara ja no passaran desapercebuts...

Increïble història...

EN UN AVIÓN

- “¿Cuál es el problema, Sra.? - Pregunta la azafata.

- ¿Es que no lo ve? - Responde la dama - Me colocaron junto a un negro.

-No soporto estar al lado de uno de estos seres repugnantes.

-¡Deme otro asiento!

- Por favor, cálmese… - dice la azafata - Casi todos los asientos están ocupados.

-Voy a ver si hay un lugar disponible.

-La azafata se aleja y vuelve de nuevo algunos minutos más tarde:

- Sra., como yo pensaba, no hay ya ningún lugar libre.

-Hablé con el comandante y me confirmó que no hay más sitios disponibles en la clase económica.

- No obstante, tenemos aún un lugar en primera clase.

Antes de que la dama pueda hacer el menor comentario, la azafata sigue:

- Es del todo inusual permitir a una persona de la clase económica sentarse en primera clase. Pero, vistas las circunstancias, el comandante encuentra que sería escandaloso obligar a alguien a sentarse junto a una persona tan repugnante.

Y dirigiéndose a la persona de color, la azafata le dice:

- Si el Sr. lo desea, tome su equipaje de mano, ya que un asiento en primera clase le espera.

Y todos los pasajeros alrededor, que, sorprendidos, asistían a la escena se levantaron y aplaudieron...”

He volgut recuperar aquesta història que vaig treballar quan anava a l’Institut en unes xerrades que es fan cada any sobre tot el que comporta i envolta una discriminació racista.

Arrel d’aquestes dues preguntes es va generar un debat on cadascú mostrava les seves opinions respecte el cas, arribant a la conclusió de que són poques les ocasions on es para de forma radical moments tan intolerants com aquest.  Són aspectes que d’una manera o altra cada dia estan molt presents en la nostra societat i que nosaltres moltes vegades som partíceps des de la distància, ja que són pocs els casos on hi ha implicació per part de la ciutadania.

Tot i així, Una vegada llegida la història, realment creieu que tots els conflictes acaben d’igual manera? Esperàveu que acabés així...? Us sorprèn?

Els 30 contes del Magreb.

Cada dia, degut a la rapidesa del canvi que ens envolta, van apareixent multitud de propostes per poder conèixer tradicions, hàbits, situacions, sobre alguna situació geogràfica en concret.

Aquest és el cas dels “30 contes del Magreb” on gràcies a aquests, podem arribar a conèixer molts aspectes que de vegades passen per sobre sense sobtar-nos.

Penso que treballar amb aquest recurs didàctic ajuda a la propagació del que envolta la cultura de la qual es parli, és a dir, que arrel de la publicació de llibres com aquest, podem arribar a entendre molts aspectes dels quals anteriorment mai ens hem parat a posar l’atenció merescuda. Crec que és un element que s’hauria de saber de la seva existència ja que mai està de més indagar sobre les cultures que ens envolten i així poder arribar a entendre que no tot es fonamenta del que ens puguin explicar o del que puguem escoltar.

En aquest cas es tracta sobre la creació d’uns contes. Aquests, es desenvolupen al nord d’Àfrica i no coneixen de fronteres ja que tracten tot tipus de problemes que es donen a totes les parts del món.

Es tracten temes d’amor, amistat, odi, des d’on es relacionen i s’enfronten homes, animals i sers fabulosos. En aquests contes, es parla de justícia i equitat, s’obliden els prejudicis i es dona la benvinguda a la generositat. Sens dubte, un element molt curiós per a poder indagar...

Fins i tot continuem creient que estem evolucionant...?

Aquí us deixo un vídeo que vaig trobar fa dies a youtube i que per desgràcia mostra que els estereotips i els prejudicis, per molt que ens conscienciem de que han de desaparèixer, merament pel fet de que no es pot prejutjar sense saber, no acaben desapareixent.

Segons la societat convivim amb moltes races o ètnies diferents i a l’escola es treballa la multiculturalitat des de diferents vessants, perquè encara hi ha nens que estan en l’etapa infantil de desenvolupament del coneixement i pensen així?

El context escolar està ben encaminat en l’aprenentatge que dirigeix als seus alumnes? La família és partícep de seguir el model escolar a casa, és a dir, a través del diàleg, de la inculcació d’un certs valors, etc?

Sens dubte, i després d’haver vist aquest vídeo, penso que encara queda molt de camí per recórrer, tant en accions, valors i actituds.  

Una mica de reflexió...

Hola a tots i totes, com haureu vist he tingut el blog una mica oblidat, però ja he tornat per començar de nou a publicar...

Deixo una fotografia que vaig veure l'altre dia i que dona molt de pensar...sobretot la frase última:

ANTES DE DAÑAR CON TUS PALABRAS: REFLEXIONA

Tothom reflexiona quan estableix una distinció que té la finalitat de discriminar?

Si avaluem el nostre vocabulari, algunes d'aquestes paraules es troben en ell?

Aquests mots, són el fruit dels prejudicis?

Conceptes claus per poder dirigir l’assignatura

Immigració i Interculturalitat és una assignatura que penso que per poder portar-la a terme s’han de tenir uns conceptes clars per poder arribar a una comprensió coherent sobre els diferents continguts que la formin.

Així doncs, alguna vegada ens hem parat a pensar que significa el terme de cultura, multiculturalitat, multiculturalisme, interculturalitat i interculturalisme? El que és clar és que tots els mots tenen un en comú, que és la paraula: CULTURA. Seria bo proposar unes definicions que puguem utilitzar fermament durant el curs, definicions que ens quedin per sempre quan algú ens demani explicacions sobre aquestes.

Per tant, com totes tenen una mateixa arrel, què és per mi la cultura? És evident que el terme de cultura ha anat variant amb el pas del temps. El que sí és clar és que s’ha de definir amb objectivitat i que la definició ha d’estar formada per 5 mots claus: idea de contingut (entès com un conjunt d’elements que interactuen entre ells), contingut, població/territori, identitat i transmissió. Llavors, la cultura que caracteritza a una persona, és aquell sentiment de pertinença a un conjunt de costums, tradicions, creences, llengua i altres trets característics d’un territori que es transmeten de generació en generació i que impliquen en nosaltres una identitat.

Una vegada definit diguéssim l’arrel clau, anem a definir les altres paraules que la formen part.

Multiculturalitat: fa referència a una diversitat cultural. La paraula cultura és un sentiment. Moltes vegades s’ha caigut en l’error de comparar multiculturalitat amb ètnia, però no és el mateix ja que la ètnia només es pot apreciar per uns trets biològics i una diversitat de cultures es pot apreciar sense aquests trets.

Multiculturalisme: defensa de la diversitat cultural, és a dir, del pluralisme cultural. Es defensa que tothom té un rol igualitari, com per exemple: igualtat de drets, deures...

Interculturalitat: és la comunicació i les relacions entre cultures.

Interculturalisme: és una defensa de la barreja cultural que va més enllà de la comunicació. És apostar per un nou model sense arribar als extrems de poder perdre la identitat pròpia.

Un munt de conceptes podrien formar aquest entorn...és clar que segur que no seran els únics, però de moment ja en tenim uns quants.

“La policía reclama a los jueces que examinen de cultura a los inmigrantes”

Així obria la portada del diari públic i gratuït 20 minuts. La notícia en concret fa referència a que els immigrants arribats a Espanya hagin de passar un control exhaustiu per poder ser nacionalitzats.

“Queixes per les proves per nacionalitzar immigrants. [...] El Registre Civil vol informes exhaustius i els advocats especialitzats diuen que la llei no exigeix als aspirants coneixements de cultura ni castellà”. Quina és l’obra més coneguda de Cervantes? On acaba el camí de Sant Jaume? Quantes comunitats autònomes hi ha?...Aquestes són algunes de les múltiples preguntes que demanen els experts per a que una persona pugui accedir a tenir una nacionalitat.

“El Codi Civil només exigeix una residència <<legal, pacífica i continuada>>, amb la qual cosa les preguntes sobre cultura i idioma suposen <<una interpretació abusiva de la llei>>.

Nosaltres que ens considerem part d’aquesta societat, estem d’acord amb això? Si ens fessin les preguntes a nosaltres sabríem respondre totes? No penseu que és un bitllet massa car que han de pagar les persones immigrants? Considerem imprescindible saber qüestions com aquestes per poder viure en una societat amb harmonia i pacifisme? Si per exemple nosaltres marxem a residir a un altre país per qualsevol motiu, creieu convenient que ens realitzin proves d’aquesta mida? No considerem aquest tipus de prova com un exemple més d’exclusió social?

Aquestes són algunes de les PREGUNTES que m’han vingut al cap mentre llegia la notícia al tren. Considerant-les claus per obrir un possible debat a classe...