Conceptes claus per poder dirigir l’assignatura

Immigració i Interculturalitat és una assignatura que penso que per poder portar-la a terme s’han de tenir uns conceptes clars per poder arribar a una comprensió coherent sobre els diferents continguts que la formin.

Així doncs, alguna vegada ens hem parat a pensar que significa el terme de cultura, multiculturalitat, multiculturalisme, interculturalitat i interculturalisme? El que és clar és que tots els mots tenen un en comú, que és la paraula: CULTURA. Seria bo proposar unes definicions que puguem utilitzar fermament durant el curs, definicions que ens quedin per sempre quan algú ens demani explicacions sobre aquestes.

Per tant, com totes tenen una mateixa arrel, què és per mi la cultura? És evident que el terme de cultura ha anat variant amb el pas del temps. El que sí és clar és que s’ha de definir amb objectivitat i que la definició ha d’estar formada per 5 mots claus: idea de contingut (entès com un conjunt d’elements que interactuen entre ells), contingut, població/territori, identitat i transmissió. Llavors, la cultura que caracteritza a una persona, és aquell sentiment de pertinença a un conjunt de costums, tradicions, creences, llengua i altres trets característics d’un territori que es transmeten de generació en generació i que impliquen en nosaltres una identitat.

Una vegada definit diguéssim l’arrel clau, anem a definir les altres paraules que la formen part.

Multiculturalitat: fa referència a una diversitat cultural. La paraula cultura és un sentiment. Moltes vegades s’ha caigut en l’error de comparar multiculturalitat amb ètnia, però no és el mateix ja que la ètnia només es pot apreciar per uns trets biològics i una diversitat de cultures es pot apreciar sense aquests trets.

Multiculturalisme: defensa de la diversitat cultural, és a dir, del pluralisme cultural. Es defensa que tothom té un rol igualitari, com per exemple: igualtat de drets, deures...

Interculturalitat: és la comunicació i les relacions entre cultures.

Interculturalisme: és una defensa de la barreja cultural que va més enllà de la comunicació. És apostar per un nou model sense arribar als extrems de poder perdre la identitat pròpia.

Un munt de conceptes podrien formar aquest entorn...és clar que segur que no seran els únics, però de moment ja en tenim uns quants.

“La policía reclama a los jueces que examinen de cultura a los inmigrantes”

Així obria la portada del diari públic i gratuït 20 minuts. La notícia en concret fa referència a que els immigrants arribats a Espanya hagin de passar un control exhaustiu per poder ser nacionalitzats.

“Queixes per les proves per nacionalitzar immigrants. [...] El Registre Civil vol informes exhaustius i els advocats especialitzats diuen que la llei no exigeix als aspirants coneixements de cultura ni castellà”. Quina és l’obra més coneguda de Cervantes? On acaba el camí de Sant Jaume? Quantes comunitats autònomes hi ha?...Aquestes són algunes de les múltiples preguntes que demanen els experts per a que una persona pugui accedir a tenir una nacionalitat.

“El Codi Civil només exigeix una residència <<legal, pacífica i continuada>>, amb la qual cosa les preguntes sobre cultura i idioma suposen <<una interpretació abusiva de la llei>>.

Nosaltres que ens considerem part d’aquesta societat, estem d’acord amb això? Si ens fessin les preguntes a nosaltres sabríem respondre totes? No penseu que és un bitllet massa car que han de pagar les persones immigrants? Considerem imprescindible saber qüestions com aquestes per poder viure en una societat amb harmonia i pacifisme? Si per exemple nosaltres marxem a residir a un altre país per qualsevol motiu, creieu convenient que ens realitzin proves d’aquesta mida? No considerem aquest tipus de prova com un exemple més d’exclusió social?

Aquestes són algunes de les PREGUNTES que m’han vingut al cap mentre llegia la notícia al tren. Considerant-les claus per obrir un possible debat a classe...

És possible un canvi d'actitud?

Segurament que moltes vegades haurem escoltat frases com : “forasteros de mierda”, “negros de mierda, quedaros en vuestro país”. Així començava el diàleg del video titulat Salomón, vídeo que mostra com la discriminació entre generacions encara no ha acabat.

La història es desenvolupa a un poble del baix Aragó on l’Eusebio comença a jutgar al Bassir només per interessar-se com es juga a la petanca. L’actitud de l’Eusebio es caracteritza pel rebuig constant cap als immigrants que treballen en el camp. Ell defineix al Bassir com “uno de esos negros que trabajan en la fruta” encara que no sap que al final potser ja no utilitzarà aquests termes per referir-se a ell.  
No obstant, la seva actitud va canviant quan se n’adona de que el Bassir té un talent especial alhora de jugar a la petanca, que segons la meva opinió crec que aquest canvi d’actitud forçada es deu a que s’apropa el torneig del poble i que d’alguna manera necessita a un jugador bo per poder competir.
Del que l’Eusebio no s’espera és que en Bassir no hi podrà assistir al torneig i que el seu rebuig vers ell cada vegada serà menys perquè potser a comprès que les intencions d’en Bassir no eren les que ell pensava.

Llavors ens plantegem, és possible un canvi d’actitud?
Jo personalment vull creure que sí que és possible un canvi, però en gent que està acostumada a discriminar a qualsevol persona es durà a terme però en un cert temps, com és el cas de l’Eusebio. Això no significa que els prejudicis desapareguin sinó que potser el terme tolerància adquireix una mica més de pes, és a dir, si es comença a tolerar i a conèixer més sobre una persona i sobre els fets que l’han portat a emigrar potser no s’arribarien a situacions com aquestes.